La Júlia és una nena que viu en una capsa de sabates. Allí s’avorreix
una mica però, d’altra banda, se sent molt segura. Un dia troba un
llapis màgic, dibuixa una porta i surt a veure el món. Després dibuixa
una papallona, una flor... Fins que un dia ensopega amb una pilota i es
fan amigues. Les dues juguen juntes i s’ho passen molt bé, fins que la
caixa resulta massa petita per allotjar els seus somnis i decideixen
marxar.
En aquesta història, trobem la protagonista instal·lada en la
comoditat de viure dins d’una capsa de sabates. S’estima més viure
d’aquesta manera que assumir els riscos que implica un comportament
lliure, implícit en el fet d’abandonar el seu refugi. L’amistat és un
bon remei contra la por. A “La nena que vivia en una capsa de sabates”,
teatralitat i teconologia ens condueixen a un espectacle molt poètic i
divertit on la veu del narrador guiarà als petits espectadors a través
de la història i es barrejarà amb les cançons de la petita protagonista,
amb les imatges que projecten el seu món de pors i fantasia, amb la
gran capsa corpòria que presideix l’escena i els personatges volàtils
que apareixen i desapareixen per art de màgia al seu voltant.
El dia 27 de Novembre del 2014 vam tenir l’oportunitat de
dialogar amb els actors després de veure l’obra de teatre. Ens van explicar que
per presentar una obra, abans s’han de fer varis canvis en la seva estructura,
com elegir la musica, la qual surt espontàniament com per exemple caminant , i
també ens van comentar que no elaboren cap projecte didàctic ni es plantegen cap
objectiu alhora de representar les obres, sinó que cada un dels docents o
futurs docents, han d’elegir els seus propis objectius didàctics més apropiats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario